Miquel Jurado
Missatge enviat per Messenger a Miquel Jurado. 21/05/2020.
Estimat periodista i crític musical. És per a mi un honor que et prestis a fer-te una entrevista i per facilitar aquesta tasca la farem per escrit, inaugurant una nova sèrie (ja que fins ara eren vídeos) al bloc https://tetemontoliuelgranpianistadejazz.blogspot.com/
Inicialment haig de confesar-te que únicament he pogut llegir en aquests dies de confinament les teves 3 entrevistes a Toma Jazz, articles a el Diari El País i algunes pàgines a internet del teu llibre Tete, quasi autobiografia, Fundació Editorial Pòrtic Barcelona 1998 (versió en català ) Tete, casi autobiografía Fundación Autor, Madrid 2005 (versió castellana). Un cop s’obrin les biblioteques passaré a la seva lectura, així com el segon llibre Diàlegs a Barcelona Tete Montoliu-Miquel Jurado, Ajuntament de Barcelona 1993 i del còmic Montoliu Plays Tete DiscMedi Blau 2005.
En sap greu no haver pogut arribar a l’abast de la teva obra sobre Tete i és possible que algunes de les preguntes ja tinguin resposta a les pàgines dels teus dos llibres, a més del còmic. El que sí que he fet és estudiar-me les teves entrevistes i el llibre de Jordi Pujol Baulenas com si em preparés per un examen final de la carrera de Història, la meva formació, així com transcriure les paraules de Tete a la font directa de totes les entrevistes de TV a destacar Pablo Lizcano, Montserrat Roig, Josep Maria Espinàs, Gran Wyoming, Juan Claudio Cifuentes «Cifu», el magnific documental de Joan Acarín i em queda trobar més, com Angel Casas ... En aquest sentit comentar de forma excel·lent el teu documental inèdit a Catalunya i Espanya de 15 minuts fet a la primavera de 1991 per la cadena cultural francesa La S.E.P.T. i dir que és una joia més com a font directa que ens aporta veure un Tete, una vegada més, amb el seu humor irònic situant tot un seguit de condicionals «si pot» i la interpretació de la seva composició Jo vull que m’acariciïs i el Jamboree com estava aquell any, totalment desvalgut .
Preguntes
1.a) Conserves més materials sonors o audiovisuals de les teves entrevistes a Tete publicades l’any 1981 a Toma Jazz? O del teus llibres?
1.b) Comentes a l’entrevista que et fa Sebastián Iñigo a la revista esmentada que del programa dominical de Catalunya Ràdio solament es conserva una cassette teva. Podrem sentir-la aviat?
2) Sempre has reivindicat la figura d’en Tete Montoliu que sigui rescatada de l’oblit. Dintre de dos anys serà el seu 25 aniversari del seu traspàs. Com veus que l’Ajuntament de Barcelona ICUB o la Generalitat o SGAE o el Ministerio de Cultura o tots plegats organitzessin molts concerts a Barcelona, Terrassa, Madrid i arreu?: 1) per una banda de companys seus coetanis com Horacio Fumero, Joan Manuel Serrat, Núria Feliu, Jordi Sabatés o més joves com Mayte Martín, Laura Simó Albert Bover, Perico Sambeat, Eladio Reinón (amb qui va enregistrar discos de directes) la vella guàrdia Pere Ferrer, Francesc Burrull, o no tan vella, però tampoc jove com Ignasi Terrassa, i 2) pianistes de jazz de totes les generacions, els joves sense consagrar com Víctor Oller o Luismi Segurado, Lucia Fumero, Marc Martín... (per esmentar alguns), o ja coneguts i consagrats com Elisabeth Raspall, Ismael Dueñas, Xavi Torres, Marco Mezquida, Joan Monné, Toni Vaquer, Francesc Capella, Manel Camp i un llarg etc... (oblido molts noms que perfectament podrien estar i haurien d’estar, això no és futbol o qualsevol competició, és cultura i totes i tots compten) tot això sense oblidar la Big Band del Taller de Músics (la d'ara clar). També un espai per la Història on tenim al gran historiador i productor del segell Fresh Sound, Jordi Pujol Baulenas, et tenim a tu i al gran comunicador Pere Pons, José Miquel López a ràdio 3 Madrid i al super voluntari Miquel Tuset.
3) Sé que moltes partitures de Tete van ser lliurades a Chano Domínguez. En certa ocasió vaig pensar i ho vaig comunicar a una persona que les disposava inicialment que potser seria el moment de publicar-les i em vaig posar en contacte amb La Llibreria Musical Bethoeven de les Rambles i van manifestar interès. Creus que seria el moment de donar a conèixer les partitures de Tete Montoliu per les generacions actuals, pensant en el 25 aniversari? Tenim 2 anys per fer-ho.
4) Vagi per endavant que la teva obra sobre Tete Montoliu es imprescindible, bàsica i d’un alt valor i com he explicat tinc un coneixement parcial i desitjo llegir-la i guadir-la tota. Les persones totes i tots ens podem equivocar i això es precisament els que ens fa ser humans. Jordi Pujol Baulenes et cita al seu llibre Historia del Jazz en Barcelona 1920-1965 i fa per puntualitzacions i correccions a algunes dades que havies presentat. Està clar que ser tu el primer en escriure un llibre i això li donava a ell avantatge per a corregir-te. Sempre és més fàcil corregir que ser el primer en crear (o sé per la meva feina com a tècnic a l’Administració, on jo corregeixo i d’altres em corregeixen i estic segur que al bloc poden haver errades i que hauré de corregir).
Què ens pots comentar ? En Baulenes diu sobre l’oblit del company de Tete durant 7 mesos de «Vicho» Álvaro Vicencio, o els compans als Festivals de Cannes ( Ricardo Galeazzi i Ditto Edwards) o Sant Remo (Antonio de Serio, Franco Mondini) o els noms erronis del Conjunt Montoliu Jr del 1947 (Ricardo Aznar, Antonio Ayuso, Joaquín López, Francisco Campos, Jorge Giménez i Manuel Bolao).
5) Alcohol i Jazz, el cas d’en Tete. Malauradament el món de la música sempre s’ha relacionat avant la llettre amb Sexe, Drogues i Rock and Roll. Tete confesa a les entrevistes de TV que quan té sed, beu. Tu expliques a la teva entrevista que Tete havia caigut temporades sota de l’alcohol. Parlants una mica més d’això i si creus que algunes de les crítiques a la premsa com la que li fan l’any 1994 a l’Ateneu de Cerdanyol a on parlen d’ell com «desvarios» si es devien encara a l’alcohol i moments que encara arrosegats d’aquesta addició?
Moltes, moltíssimes gràcies anticipades per ser valent a les respostes a les meves preguntes. Com a investigadors, tu com a peridodista i jo com historiador i tots dos com a musicòlegs tenim un deute amb el públic, el públic que tant estimava Tete. Tete era diví al piano tocant, el millor pianista de jazz d’Europa de tots els temps i un humà amb defectes com totes i tots, una realitat o realitats que també cal que siguin aproximades a la gent per entendre la figura d’en Tete.
Toni Oller Castelló
Resposta. 22 de maig 2020
Missatge enviat per Messenger a Miquel Jurado. 21/05/2020.
Estimat periodista i crític musical. És per a mi un honor que et prestis a fer-te una entrevista i per facilitar aquesta tasca la farem per escrit, inaugurant una nova sèrie (ja que fins ara eren vídeos) al bloc https://tetemontoliuelgranpianistadejazz.blogspot.com/
Inicialment haig de confesar-te que únicament he pogut llegir en aquests dies de confinament les teves 3 entrevistes a Toma Jazz, articles a el Diari El País i algunes pàgines a internet del teu llibre Tete, quasi autobiografia, Fundació Editorial Pòrtic Barcelona 1998 (versió en català ) Tete, casi autobiografía Fundación Autor, Madrid 2005 (versió castellana). Un cop s’obrin les biblioteques passaré a la seva lectura, així com el segon llibre Diàlegs a Barcelona Tete Montoliu-Miquel Jurado, Ajuntament de Barcelona 1993 i del còmic Montoliu Plays Tete DiscMedi Blau 2005.
En sap greu no haver pogut arribar a l’abast de la teva obra sobre Tete i és possible que algunes de les preguntes ja tinguin resposta a les pàgines dels teus dos llibres, a més del còmic. El que sí que he fet és estudiar-me les teves entrevistes i el llibre de Jordi Pujol Baulenas com si em preparés per un examen final de la carrera de Història, la meva formació, així com transcriure les paraules de Tete a la font directa de totes les entrevistes de TV a destacar Pablo Lizcano, Montserrat Roig, Josep Maria Espinàs, Gran Wyoming, Juan Claudio Cifuentes «Cifu», el magnific documental de Joan Acarín i em queda trobar més, com Angel Casas ... En aquest sentit comentar de forma excel·lent el teu documental inèdit a Catalunya i Espanya de 15 minuts fet a la primavera de 1991 per la cadena cultural francesa La S.E.P.T. i dir que és una joia més com a font directa que ens aporta veure un Tete, una vegada més, amb el seu humor irònic situant tot un seguit de condicionals «si pot» i la interpretació de la seva composició Jo vull que m’acariciïs i el Jamboree com estava aquell any, totalment desvalgut .
Preguntes
1.a) Conserves més materials sonors o audiovisuals de les teves entrevistes a Tete publicades l’any 1981 a Toma Jazz? O del teus llibres?
1.b) Comentes a l’entrevista que et fa Sebastián Iñigo a la revista esmentada que del programa dominical de Catalunya Ràdio solament es conserva una cassette teva. Podrem sentir-la aviat?
2) Sempre has reivindicat la figura d’en Tete Montoliu que sigui rescatada de l’oblit. Dintre de dos anys serà el seu 25 aniversari del seu traspàs. Com veus que l’Ajuntament de Barcelona ICUB o la Generalitat o SGAE o el Ministerio de Cultura o tots plegats organitzessin molts concerts a Barcelona, Terrassa, Madrid i arreu?: 1) per una banda de companys seus coetanis com Horacio Fumero, Joan Manuel Serrat, Núria Feliu, Jordi Sabatés o més joves com Mayte Martín, Laura Simó Albert Bover, Perico Sambeat, Eladio Reinón (amb qui va enregistrar discos de directes) la vella guàrdia Pere Ferrer, Francesc Burrull, o no tan vella, però tampoc jove com Ignasi Terrassa, i 2) pianistes de jazz de totes les generacions, els joves sense consagrar com Víctor Oller o Luismi Segurado, Lucia Fumero, Marc Martín... (per esmentar alguns), o ja coneguts i consagrats com Elisabeth Raspall, Ismael Dueñas, Xavi Torres, Marco Mezquida, Joan Monné, Toni Vaquer, Francesc Capella, Manel Camp i un llarg etc... (oblido molts noms que perfectament podrien estar i haurien d’estar, això no és futbol o qualsevol competició, és cultura i totes i tots compten) tot això sense oblidar la Big Band del Taller de Músics (la d'ara clar). També un espai per la Història on tenim al gran historiador i productor del segell Fresh Sound, Jordi Pujol Baulenas, et tenim a tu i al gran comunicador Pere Pons, José Miquel López a ràdio 3 Madrid i al super voluntari Miquel Tuset.
3) Sé que moltes partitures de Tete van ser lliurades a Chano Domínguez. En certa ocasió vaig pensar i ho vaig comunicar a una persona que les disposava inicialment que potser seria el moment de publicar-les i em vaig posar en contacte amb La Llibreria Musical Bethoeven de les Rambles i van manifestar interès. Creus que seria el moment de donar a conèixer les partitures de Tete Montoliu per les generacions actuals, pensant en el 25 aniversari? Tenim 2 anys per fer-ho.
4) Vagi per endavant que la teva obra sobre Tete Montoliu es imprescindible, bàsica i d’un alt valor i com he explicat tinc un coneixement parcial i desitjo llegir-la i guadir-la tota. Les persones totes i tots ens podem equivocar i això es precisament els que ens fa ser humans. Jordi Pujol Baulenes et cita al seu llibre Historia del Jazz en Barcelona 1920-1965 i fa per puntualitzacions i correccions a algunes dades que havies presentat. Està clar que ser tu el primer en escriure un llibre i això li donava a ell avantatge per a corregir-te. Sempre és més fàcil corregir que ser el primer en crear (o sé per la meva feina com a tècnic a l’Administració, on jo corregeixo i d’altres em corregeixen i estic segur que al bloc poden haver errades i que hauré de corregir).
Què ens pots comentar ? En Baulenes diu sobre l’oblit del company de Tete durant 7 mesos de «Vicho» Álvaro Vicencio, o els compans als Festivals de Cannes ( Ricardo Galeazzi i Ditto Edwards) o Sant Remo (Antonio de Serio, Franco Mondini) o els noms erronis del Conjunt Montoliu Jr del 1947 (Ricardo Aznar, Antonio Ayuso, Joaquín López, Francisco Campos, Jorge Giménez i Manuel Bolao).
5) Alcohol i Jazz, el cas d’en Tete. Malauradament el món de la música sempre s’ha relacionat avant la llettre amb Sexe, Drogues i Rock and Roll. Tete confesa a les entrevistes de TV que quan té sed, beu. Tu expliques a la teva entrevista que Tete havia caigut temporades sota de l’alcohol. Parlants una mica més d’això i si creus que algunes de les crítiques a la premsa com la que li fan l’any 1994 a l’Ateneu de Cerdanyol a on parlen d’ell com «desvarios» si es devien encara a l’alcohol i moments que encara arrosegats d’aquesta addició?
Moltes, moltíssimes gràcies anticipades per ser valent a les respostes a les meves preguntes. Com a investigadors, tu com a peridodista i jo com historiador i tots dos com a musicòlegs tenim un deute amb el públic, el públic que tant estimava Tete. Tete era diví al piano tocant, el millor pianista de jazz d’Europa de tots els temps i un humà amb defectes com totes i tots, una realitat o realitats que també cal que siguin aproximades a la gent per entendre la figura d’en Tete.
Toni Oller Castelló
Resposta. 22 de maig 2020
Amic Oller,
quan em vas parlar de fer una entrevista no sabia per quin mitjà treballaves i em va sorprendre; vaig pensar en el meu últim llibre però com aviat farà un any que es va publicar em va semblar estrany.
Després de veure el teu comunicat veig que l'objecte és Tete Montoliu.
Parlar sobre Tete altra vegada se'm fa encara més estrany. Personalment crec que ja ho he dit tot: llibres, articles, entrevistes, ràdio, televisió, documentals, discos, conferències, ... Res mes puc afegir.
No crec que una nova entrevista a hores d'ara aporti res.
També et diré que mai he escrit per Tomajazz tot i que han republicat (per descomptat amb permís) un paper meu antic.
Crec que totes les coses que no van ser pensades en el seu moment per ser mostrades, han de seguir inèdites especialment si el seu protagonista ja no està entre nosaltres.
Està molt bé que tinguis un bloc sobre Tete, recordar-lo sempre és un plaer encara que el món s'hagi oblidat d'ell.
una abraçada
miquel jurado
Resposta de la resposta 22 de maig 2020
Gracies Miquel Jurado per respondre. En tot moment sempre he dit que sóc historiador i l entrevista te el seu sentit com a font d informació. La historia oral i l escrita. Un bloc es més que una página de Facebook. Un bloc es un llibre que cada dia es fa. Bé. No puc més que acceptar i respectar la teva resposta de no participar a l entrevista. Atentament Toni Oller
Montserrat
García Albea preguntas formuladas el 10/05/2020 por WhatsApp
1)
Experiencias artísticas con las que has convivido con Tete Montoliu,
especialmente a partir del año que os conoceis en 1976. Como eran
aquellos concierto. Aquel ambiente. Alguno en particular que nos
puedas transmitir.
2)
La vida artistica la finalidad del trabajo . Que explicaras los temas
que te decico tete Como vivistes el desarrollo de la composición y
la ejecución.
3)Pudiste acompañar a Tete en muchos conciertos? Por ejemplo la gura por
Estados Unidos y canada en 1979. Participa en el festival de
Monterrey. También hace una gira por Japón.
4=
5) Sé que hubo algunos vaivenes en la relació por las propias
declaraciones de Tete a El País en 1980 diciendo que me ha dejado mi
pareja. Tete era una persona muy emocional. Se expresaba siempre
através de su música pensando en personas. ¿Cómo vivías esa
relación intensa desde lo emocional que él planteaba?
6)
Conocer el ambiente del San Juan Evangelista y del Café Central?
¿Cómo eran las relaciones laborales? Habitualmente le daban de alta
en la seguridad social? ¿O le pagaban un caché? ¿Estaba él como
trabajador autónomo? Estas cuestiones tiene una gran interés para
los músicos. Bella Cio . Sindicato de músicos vertical y en
Alemania. ¿Cómo eran las relaciones laborales???
Comentarios
Publicar un comentario